Benvolgudes amigues i benvolguts amics:
El benvolgut i honoríssim president actual del parlament europeu, el
(A partir d'aquí deixo que cadascú tregui les seves conclusions i es controli els nervis de la manera que pugui).
Fa qüestió de poques hores, el consell d'Unió Democràtica de Catalunya, després de fer una votació on, amb més del 90% del sufragi, s'ha reforçat la presència del seu màxim representant a l'actualitat, és a dir, Josep Antoni Duran i Lleida.
Si us plau, sigueu assenyats, penseu en el què us afecta. No deixeu que una vegada més ens tornin a privar dels nostres drets.
Si realment us estimeu la vostra nació, la vostra cultura, la vostra llengua, dieu NO! A LA CONSTITUCIÓ EUROPEA!
Gràcies pel vostre enteniment!
Constitució Europea, per una vegada tinguem seny
L'amenaça del president del Parlament europeu, el català (sic) Josep Borrell, ens hauria de fer reflexionar. 'Dolents! Si voteu 'no' en el plebiscit de la Constitució europea és possible que Europa, tota ella unida, no reconegui la nostra llengua i la nostra realitat nacional mai més'. Imagineu-vos: pels segles dels segles condemnats a vagar en els
llimbs. En definitiva, res que no coneguem: condemnats a continuar la nostra particular travessa del desert que aviat farà tres segles que dura.
Els arguments que esgrimeixen els banderers del 'sí' al nostre país no poden ser més mesquins. Com és possible que hi hagi polítics catalans que ens reclamin el 'sí' a una constitució que ens nega com a realitat nacional, donant entenent que el concepte 'Europa' és més important que el concepte 'nosaltres existim'? A algú li ha passat per la barretina demanar el 'sí' a qualsevol poble amb estat (Malta, Espanya, Portugal,
França...) bo i dient-los que de moment el seu idioma no es veurà reconegut perquè els altres membres han dit que no? O que, com que ja hi ha massa llengües i això encariria el pressupost de la unió, doncs tampoc? Feu aquest esforç d'imaginació, deixant de banda altres consideracions: creieu sincerament i amb la mà al cor que qualsevol
ciutadà d'un estat pot acceptar una constitució on se li nega la seva llengua pròpia? Per tant, per què als catalans sempre se'ns demana el mateix esforç? Obertura de mires, en diuen. Ser internacionals en un món on cada vegada es tendeix més a esborrar les fronteres. Ser ciutadans del món. Jo també ho seria si tingués el passaport del meu país.
Ja n'hi ha prou. Amb aquesta constitució tenim tot el dret de votar-hi en contra, no només per això que acabo d'exposar, sinó perquè el 'no' també és una actitud de maduresa democràtica molt diferent del vot d'una altra constitució i d'un estatut que sorgia després d'una llarga nit.
És segur que molts altres europeus votaran 'no' a aquesta constitució per consideracions de tipus social que aquesta carta magna obvia. Alguns dels que votem 'no' perquè no ens reconeixen també ho faríem per aquests altres aspectes, però com va dir el president Companys: 'Totes les causes justes del món tenen els seus defensors; en canvi, Catalunya només ens té a nosaltres'.
reflexio sobre la vida ciutadana
Fins aquí hom podria pensar: caram! Que generosos! Si que es preocupen per les minories lingüístiques doncs, no ?
Bé, el més bo del cas és el següent:
Quan algú intervingui en una llengua no oficial a la Unió Europea:
1- Les seves intervencions no seran traduïdes a les diferents llengües oficials, per la qual cosa ningú no n'entendrà el contingut.
2- Les seves intervencions no constaran en acta.
(Àlies José Antonio Durán Lérida)
Per aquest "bon home" sembla ser que la llengua en què (no se sap si per voluntat o per obligació) fa els discursos als seus seguidors, no té cap mena d'importància. És més, s'estima més estar ben agafat de manetes amb els parlamentaris Europeus i votar que sí a la futura Constitució Europea, abans que haver-se d'esforçar a reivindicar una cosa primordial i com diríem "de calaix" com és l'oficialitat de la nostra llengua a nivell Europeu.
Ara ens podríem preguntar: i quin dret tenen a emprar la nostra llengua un grup de gent que la menysprea i no se'n preocupa? Bé, el tema podria arribar molt més enllà del que sembla.
En qualsevol cas, teniu present una cosa:
Si Europa no ens reconeix, si Europa no ens contempla, no tenim perquè voler-nos sentir europeus, no tenim perquè respectar les barreres que injustament se'ns construeixen a davant dels nostres ulls.
Miquel Calzada, empresari de la comunicació